Per acabar l’aventura de Verbàlia, en aquest últim recull, hem recopilat l’únic punt idèntic que han tingut totes i cada una de les 159 entrevistes que hem realitzat des de 2013: la paraula preferida de cada entrevistat. El resultat és un garbuix de paraules escollides per infinitat de motius diversos, tants com entrevistats hi ha hagut. Aquests van des del seu significat més ampli, fins a l’associació a un record o experiència personal, passant per la seva sonoritat, el seu origen etimològic, o simplement perquè desperta simpatia o fa gràcia. A més, també hi ha entrevistats que es decanten per paraules estrangeres, per la primera que els passa pel cap o per una lletra concreta. Finalment, també hi ha entrevistats que no són capaços d’escollir una paraula, o bé perquè en tenen moltes de preferides o bé perquè no en tenen cap. Per exemplificar aquesta diversitat hem seleccionat 13 paraules molt representatives. Per últim, hem elaborat una llista amb totes les paraules escollides. Destacar que n’hi ha 5 que han estat triades dues vegades (Contradicció, casa, ficció, tarannà i humor), i 5 més que ho han estat tres vegades (Llibertat, no, paraula, atzucac i amor).
Ada Parellada. Cuinera. Publicada el 23/10/2013
Carquinyoli. És una paraula que m’apassiona, perquè és tan difícil de pronunciar que als estrangers que volen aprendre català els dic que no són catalans fins que no aprenguin a dir carquinyoli. I quan aprenen a dir-ho i em pregunten si ja són catalans... Aleshores els hi faig escriure! I es queden desmuntats. Carquinyoli és una paraula tendra, infantil. També m’agrada mandonguilla, el meu pare em deia així de petita. I quan em posava el dit al nas em deia: ‘no facis mandonguilles!’. Així que em quedo amb carquinyoli i mandonguilla.
Salvador Alsius. Periodista. Publicada el 21/11/2013
M’hauria agradat pensar-ho bé això, no sé si tirar per la via existencial o el tema lúdic. M’ha vingut al cap carxofa, però no sabria explicar-t’ho. Però mira, ja que estem aquí a la universitat, et triaré una lletra, no una paraula. La ‘Ç’. Ara estem a la redacció integrada de la UPF. Aquí es fa producció real per mitjans reals amb els que tenim convenis. I la Ç és el nom que té la publicació de la versió paper que fan els estudiants i que penja del diari Avui. La Ç connota catalanitat, encara que no sigui exclusiva del català, és una lletra específica. Els estudiants es van fer molt seva aquesta idea, i per això l’escullo.
Jordi Fortuny. Crucigramista de La Vanguardia. Publicada el 12/12/2013
La paraula que m’agrada més és no. Perquè és una de les més difícils de dir. Dir no costa molt, i hi ha moltes vegades que és convenient dir no.
Òscar Andreu. Humorista i escriptor. Publicada el 10/01/2014
Jo no tinc cap paraula, hi ha algunes que fan més gràcia... Mira, atzucac està bé. Però hauríem de buscar la traducció al castellà. Cul-de-sac? Ja ho trobarem, tranquil. Crec que atzucac és una paraula marginal, freak, rara. Com una mena de Frankenstein, mal feta. Atzucac sona molt malament, no la trio perquè sigui maca o romàntica, totalment al contrari. És molt rara de pronunciar... A mi m’agraden les coses al marge, i atzucac és una paraula que està al marge.
Pau Vidal. Crucigramista de El País. Publicada el 16/01/2014
Mira, fins fa poc no tenia cap paraula, i contestava com una matriarca gitana: no em facis triar entre els meus 5.000 fills, jo vull tot el diccionari! Però ara tinc la paraula mot. Sempre hi ha aquesta acusació fàcil que el català és una llengua que té tirada cap al cultisme, i que als registres informals cal repenjar-se en el castellà. Amb mot passa exactament això: la majoria de vegades que la dius et sents estrany, però a la que l’has dit tres vegades ja no te les pots treure de sobre. Mot és el germà curt de paraula, i sobretot té una cosa preciosa: hi ha un ocell d’aquests que parlen (un papagai, una cacatua o no sé quin) que es diu mot-mot. És com un canari tropical, i clar, si un lloro que parla es diu mot-mot, ja està tot dit.
Jordi Galceran. Dramaturg. Publicada el 29/1/2014
Te’n diré una que no sé si és prou correcta en català: virgueria. M’agrada perquè és de les poques paraules que sona com el que vol dir. És una paraula que tinc molt al cap quan escric. Sempre penso: Jordi, no pots fer qualsevol cosa, has de fer una virgueria.
Miquel Sesé. Creador de passatemps. Publicada el 15/05/2014
Eufòria. M’agrada molt. Té set lletres, i per tant és un Scrabble. Té les cinc vocals, una cosa que passa molt poques vegades. Crec que autopistes és una altra d’aquestes paraules amb totes les vocals. Però que sigui una paraula tan curta és brutal. I el benestar que et dóna l’eufòria quan l’aconsegueixes... Quan marques un gol a l’últim moment, o guanyes una partida just abans d’acabar. Jo crec que en aquestes situacions el que tothom sent és eufòria.
Jordi Robirosa. Periodista esportiu de TV3. Publicada el 02/10/2014
Home, jo t’he de dir la que esperes, és la que m’he inventat i la que ha fet més forrolla, que és apostoflant. No és una paraula registrada al diccionari. Però jo no puc fer dues passes per Barcelona o Catalunya (i de vegades a l’estranger) sense que me la recordin. I em fa gràcia! Apostoflant (que jo escriuria epustoflant, semblant a com és en francès) és una paraula genial pel basquetbol. A mi em va sortir de cop i volta amb un triple de Jagla que va donar la victòria al Joventut contra el Barça a un partit de la lliga catalana. És una paraula que jo utilitzava de petit a casa l’havia sentit. A casa érem francòfons, jo el francès el parlo bé, el meu avi el parlava bé i la meva mare va conservar la nacionalitat francesa fins a una edat ben avançada. Era una paraula amb la qual jo estava familiaritzat. És una paraula fantàstica pel bàsquet: sensacional, fantàstic, garratibat... Però la gent ho transcriu amb a i o, apostoflant. De fet, jo crec que és una paraula que s’hauria d’incloure al diccionari perquè la fa servir moltíssima gent, molt més que paraules mortes del diccionari. La gent de l’Institut d’Estudis Catalans mai considera l’esport i s’equivoca. Igual que amb el periodisme esportiu, la gent el menysprea i és la secció més vista del Telenotícies juntament amb el temps. I menystenir això és equivocar-se. Si s’han inclòs anglicismes que el 85% de la gent no té punyetera idea de què vol dir. I s’han inclòs! Per què no aquest? Però vaja, això és una batalla perduda, no la penso ni iniciar.
Fernando Beltrán. Poeta. Publicada el 18/12/2014
Escolliré la paraula cantimplora. És una paraula preciosa, perquè l’origen – ho vaig descobrir fa molts anys i ho he recordat avui parlant amb tu – és canti i plora, cantar i plorar. L’aigua es mou i canta o plora, la vida és una cantimplora un cant i un plor.
Jesús Marchamalo. Periodista cultural. Publicada el 26/03/2015
T’explicaré una petita història. L’altre dia se’m va acudir una idea per fer un conte infantil. Una nena petita es trobava una paraula mentre caminava pel carrer. Li portava al porter, que no sabia de qui era, però li deia que anés a la merceria. La senyora de la merceria li deia que no, que tampoc era seva, però li ensenyava les paraules que sí que tenia: hilatura, fil tiré, hilván [filatura, fil tirat, embasta]... Però li deia que anés a la costurera a veure si era seva. La nena recorria totes les botigues del barri i aprenia el seu llenguatge: el taller de cotxes, els ferreters... I es guardava la paraula fins que arriba el poeta i li diu que la paraula és seva, i li demana que li torni perquè és la paraula que li falta al seu poema. I efectivament, encaixa. Quan em preguntava quina paraula podria ser, em va sortir andarivel. És una paraula preciosa. El significat no tant, però tampoc cal que sapiguem el que és.
Martí Sales. Poeta, escriptor, traductor, músic. Publicada el 15/09/2016
M’agradaria explicar-te una anècdota que vaig viure de petitó. Una de les coses rares que em passen des de petit per influència paterna és que la meva relació amb les paraules és molt estranya. Passa per allà i se’m planta al cap. Hi havia una professora d’universitat que es diu Nora Catelli, i com que és molt rítmic, em flipava i deia molt aquest nom. O Alberto Grimaldi, no sé per què. De tant en tant em llevo i se’m posen paraules al cap, i ara me n’han sortit dues d’italianes, però no és sempre així. Mira, abans d’ahir em vaig llevar i em venia el nom del Jared Leto, l’actor de Requiem for a Dream – que dura és l’última escena! –. És un nom molt estrany, i després de Jared Leto em va venir tupit. Em quedo amb tupit.
Alfred Garcia. Copropietari de la botiga JugarXJugar. Publicada el 25/05/2017
En tinc una en castellà que em fa molta gràcia: zorrocloco. Fa molt que no la consulto, però crec que fa referència a una persona grossera. La vaig descobrir jugant a un joc que es diu el joc del diccionari. És un joc tradicional molt divertit que recomano a tothom. Has d’obrir un diccionari per qualsevol pàgina i d’aquella pàgina escollir una paraula qualsevol i els teus companys han d’escriure’n una definició. La gràcia és triar una paraula molt rara. Així que un dia, jugant, vaig obrir el diccionari per la Z i em va sortir la paraula zorrocloco. Quan la vaig veure vaig pensar: “Aquesta és la paraula”.
Victor Alonso. Director de cinema. Publicada el 15/06/2017
Literalment. Aquesta paraula ha passat a incorporar a la seva definició al diccionari l’oposat del que significava en un principi, que és figurativament. Molta gent utilitza literalment en un sentit contrari del que vol dir originalment, que és una representació estricta de la realitat. Ara es fa servir en sentit contrari, i penso que en aquests temps de post-veritat o no controlem el llenguatge, que una paraula signifiqui el que volia dir inicialment i alhora també el seu oposat és la millor metàfora de com hem perdut el control i com costa distingir què és cert i què no.
Resta de paraules
capturar, velocitat, cordialitat, voluntat, incorrecte, waterpolo, ganàpia, tendresa, enraonar, nyàs, riu, crear, goig intel·lectual, procrastinació, cancamusa, paraula, univers, primavera, osta, cataglotisme, amor, vibra, podrimener, rialla, clemàstecs, acústica, sort, supercalifragilisticoespialidoso, pietat, casa, bandarra, trinighomàrius, botifarra, entaforar, trifulga, il·lusió, esperança, maquineta, pinya, serendpity, popam, collage, dramàtic, olivera, vers, simpatia, llibre, ciutadans, escollir, mar, ficció, xiuxiuejar, so, buguenvíl·lia, contradicció, esquitxar, estupefacció, mitologia, humor, creativitat, agosarat. atzar, vincle, xaix, rata, vida, pamela, passió, gràcia, josep i joan, trànsit, radar, granera, por, badoquera, àgil, trempar, furum, llibertat, pau, areté, galtaplè, implicació, amistat, esma, música, albanta, contrainte, aquilotat, sostingut, apertot, aualé, cambuix, compromís, narració, temps, polir, singularitat, confiança, alfàbrega, seguretat, entropia, deserció, esforç, futbolítica, país, alegria, intenció, espona, motivació, humor, empúria, xiuxiueig, pampalluga, sandvitx, tarannà, escarnir, tiquis miquis, aixopluc, moixaina, gravitón, potser, palíndrom, xeflis, antaviana, remembrança, tòtil, nyonya, txebuiro, atzucac, guarda-chuva, espaterrant, rimbombante, idiosincràsia, eufòria, lliri sisirinqui y entrepà.
Edició: Pau Franch
Fotografies: Albert Gomis, Adrià Calvo i Marc Saludes