A l’Espai Bota del festival DAU estan de ressaca. Fa mitja hora que ha acabat la marató d’Scrabble, on 25 malalts de les lletres han estat 24 hores seguides jugant. Al moment de més baixa afluència, a la matinada, hi havia 32 persones jugant alhora. Al moment amb més participants hi ha hagut 51 persones enfrontant-se a les paraules, i en total s’han fet 1.112 Scrabbles. La segona edició d’aquest festival de jocs de taula ha reunit també als verbívors insaciables, i les paraules s’han fet un lloc enmig d’una munió de jocs que va des del Joc de la Consulta fins al Joc de Trons de George RR Martin.
Avui diumenge vuit crucigramistes posaran a prova l’eficàcia dels que sempre s’aturen a la pàgina dels passatemps dels diaris. Proposen un repte que a priori sembla impossible de culminar: els concursants tenen una hora per resoldre a contrarellotge el màxim de crucigrames possibles. En total són vuit crucigrames a resoldre, amb la qual cosa caldria acabar-ne un cada set minuts i mig. Es farà servir un sistema de puntuació on comptaran les resolucions correctes, i cada crucigrama serà corregit in situ pel seu autor. L’empresa sembla tan complicada que només set valents es presenten a l’Espai Bota de Fabra i Coats a les 13:00, hora acordada per començar el concurs. A la sala hi ha com a molt 25 persones, la majoria crucigramistes, concursants o familiars de qualsevol dels dos col·lectius.
Els autors han triat alguns mots encreuats ja publicats anteriorment i els han posat al servei de la causa. El guanyador tindrà l’honor d’aparèixer a tots els crucigrames de tots els diaris el mateix dia, enreixat a la graella. Els que proposen el repte són Màrius Serra (La Vanguardia), Pau Vidal (El País), Anna Maria Genís (Avui), Jordi Ventura (Diari Ara), Jordi Fortuny (La Vanguardia), Marc Isern (El Periódico), Jep Ferret (El Periódico ) i Miquel Sesé (Avui). Precisament en Miquel Sesé ha estat l’organitzador de les 24 hores d’Scrabble que s’han acabat fa pocs minuts. Admiro la dignitat amb què porta 35 hores seguides sense dormir. Va passejant amb les seves bambes Converse que tenen dibuixada una reixa de crucigrama, que més tard seran objecte de conya i admiració entre la resta. El tema acabarà amb en Màrius Serra estirat pel terra fent una foto a les bambes per penjar-la a l’Instagram.
En Màrius fa l’explicació als concursants de les normes bàsiques del joc (funcionament de la puntuació, límit de temps i altres) i entre ell i l’Oriol Comas, comissari del DAU, oficien el començament del concurs. Dels set concursants, dos han empalmant amb les 24 hores d’Scrabble, o sigui que porten al recinte de Fabra i Coats, que acull al DAU, més 25 hores seguides jugant, com a mínim. Com era d’esperar, els participants es queden absorts davant dels 8 crucigrames que tenen davant, totalment aïllats del que passa al seu voltant i amb cares de concentració. No hi ha unanimitat a l’hora de començar, només tres dels concursants decideixen començar pels mateixos crucigrames: els de Fortuny i Màrius Serra, els dos de La Vanguardia. L’estil de l’autor i estar-hi familiaritzat ajuda a una resolució més ràpida i efectiva, suposo. Ara toca una hora d’espera per conèixer el guanyador, i el meu focus d’atenció canvia: com que amb els concursants no puc fer més que molestar-los o mirar per damunt les seves espatlles com van resolent els crucigrames, i és una cosa que realment fa bastanta ràbia, me’n vaig amb els autors dels mots encreuats.
Els crucigramistes no estan acostumats a veure com la gent resol els seus crucigrames, treballen des del seu escriptori cap a l’exterior, i evidentment l’exterior és inabastable. Ara tenen a set persones capficades en resoldre els enigmes que ells mateixos han planejat i em sembla que és una sensació nova per a la majoria. Veig que en Fortuny (LV) i en Ventura (Ara) es van passejant entre les taules disperses dels participants i van tafanejant quin autor estan resolent, en quina definició s’estan encallant. En Pau Vidal (El País) comenta que corre un rumor pel gremi que afirma que un crucigramista avorrit recorria els transports públics de la ciutat buscant gent que resolgués els seus crucigrames, i un cop els enganxava els guiava cap a la resposta. Un rumor, en principi. En Fortuny, també en escena, admet que algun cop ha vist gent intentant resoldre el seu crucigrama i ha ‘callat com un puta’. De fet, ells mateixos poden ser esclaus dels seus propis enigmes. En Pau Vidal ha estat resolent el seu propi crucigrama per tal de poder corregir després el que estan resolent els concursants i no se’n sortia. Suposo que és al màxim que pot aspirar algú que es dedica a fer definicions encriptades: enganyar-se a ell mateix.
Li sento dir a l’Anna Maria Genís que hi ha més crucigramistes que participants, i és veritat. Només set persones s’han aventurat al repte de desxifrar les paraules encriptades a les reixes. A escassos dies del centenari de la publicació del primer crucigrama de la història (21 de desembre de 1913) em pregunto si el fet que hi hagi pocs participants en un repte així és un indicador fiable o no, i si la baixada del paper, a part de ser un maldecap pels grans mitjans de la premsa escrita, també pot ser-ho d’un passatemps amb necessitats tangibles com els mots encreuats, la part del diari que es pot guixar legítimament. El que és segur és que els participants més joves d’aquest repte superen els 40 anys, i la mitjana d’edat es podria situar entre els 55 i 60, sent generós. Desconec si pot haver-hi alguna dada fiable sobre si la gent jove es dedica a resoldre mots encreuats o si el seu passatemps ja està a les pantalles amb el Candy Crush o l’Angry Birds.
N’hi ha prou amb estar cinc minuts envoltat de crucigramistes per veure que els tòpics tenen la seva raó de ser. Ells manipulen les paraules, en el sentit més artesanal de la paraula, són professionals del joc i l’enigma. Cada dues frases colen algun joc de paraules i riuen entre ells, malparlen una mica d’alguna de les persones que volten pel món dels jocs (la majoria es coneixen de timbes d’Scrabble al bar Queimada) i tot això fa que parlin un llenguatge intern. Els més pesats i pedants surten una mica escaldats. Realment passa el mateix que a tots els gremis: mestres, periodistes, metges o arquitectes tenen el seu argot i els seus temes recurrents de conversa, molts dels quals tenen a veure amb criticar el company del costat. Però quan l’argot el creen els que juguen amb les paraules la cosa es transforma en un festival. Veient-los m’imagino com deu ser un sopar d’amics i tremolo.
A falta d’un quart d’hora pel límit de temps el concurs viu un petit sobresalt que trenca la monotonia. El concursant número 4, en Josep Maria Martí, s’aixeca de la cadira i diu que es retira. És un dels que ha empalmat amb les 24 hores d’Scrabble i m’imagino que deu tenir el cervell completament fos després de passar-se hores i hores barallant-se amb paraules, primer per crear-les i després per descobrir-les. ‘Estic cansat’ és la seva definició de tot plegat. Xerra amb els autors dels crucigrames i comenta una mica la jugada. Me n’adono, i després ho confirmaré, que tots es coneixen entre ells, participants i crucigramistes. De fet en Marc Isern té al seu pare Joan Josep barallant-se amb un crucigrama seu, i en Màrius és capaç d’explicar-me que en Josep Martia Martí, l’home que s’acaba de retirar, és professor de matemàtiques i un molt bon jugador d’Scrabble. Ha quedat cinquè a la marató de 24 hores.
Al cap d’una estona sona l’alarma del mòbil d’en Màrius i s’atura el repte. Ja han passat els 60 minuts. Els concursants es van aixecant i busquen als autors del crucigrama perquè el corregeixin, com si fossin alumnes després d’acabar un examen. El fet d’estar en taules separades, en silenci i cadascú enfrontant-se sol a un paper podria recordar bastant a un prova universitària o d’institut, però amb els alumnes una mica granadets. Els concursants s’ajunten i comenten la jugada. La majoria ha acabat 4 crucigrames sencers i ha resolt algunes paraules dels altres. Aprenc que la mitjana habitual per fer un crucigrama són uns 15 minuts, i per tant veig que el repte era inhumà. Tot i això, sento que en Joan Josep Isern, que ha estat el meu cavall guanyador des del principi (en 15 minuts ja n’havia resolt dos de sencers), ha resolt set de les vuit reixes.
Es crea un moment còmic quan tots els crucigramistes estan asseguts en una fila horitzontal de cara als participants, cadascú a una taula corregint el seu crucigrama. “Està bé tenir-los a tots treballant per a tu amb la d’hores que ens han fet treballar nosaltres a ells!” sento que diu el concursant cansat, en Josep Maria.
Com a bon jurat, els autors dels crucigrames s’ajunten per donar el veredicte. Es fa un compte enrere on tots els concursants senten anunciat el seu nom i la seva puntuació, fins que només queden els dos primers llocs per revelar i els únics que no han sentit el seu nom en boca del Màrius Serra, còmode i habituat al paper de mestre de cerimònies, són en Josep Maria Martí i en Joan Josep Isern. Seria una mentida flagrant dir que hi ha nervis o tensió a la sala: la veritat és que tots els concursants fan cara de cansats, alguns estan escarxofats a les cadires i si estan nerviosos realment ho dissimulen molt bé. Arriba el moment de la veritat i en Màrius anuncia, amb una mica d’èpica, el guanyador. Concursant número 4, en Josep Maria Martí.
L’home cansat, el que havia abandonat el concurs un quart d’hora abans del límit de temps, acaba sent el campió. Porta al DAU des de les 12 del matí del dissabte, i són les 14:27 del diumenge quan s’anuncia que és el guanyador del repte crucigramista. Ha quedat 5è a les 24 hores d’Scrabble i ha guanyat a la resta de concursants sense haver dormit i fent servir 15 minuts menys que ells. En Josep Maria rep la felicitació de la família crucigramaire. Tots els participants del concurs es coneixen entre ells i es criden pel nom. El fair play és protagonista absolut, i en Pau Vidal li dedica un carinyós ‘sort que estaves cansat, puta’ al campió, que tot seguit se’n va a les càmeres de Vilaweb a contestar una breu entrevista.
Això s’acaba. Concursants i autors intercanvien les últimes paraules, es feliciten mútuament i fins la propera. Els crucigramistes discuteixen lloc per dinar i s’asseuran junts en una taula on auguro una mitjana d’ 1,5 jocs de paraules per minut. El festival DAU seguirà rodant fins al vespre i en Josep Maria Martí algun dia del 2014 haurà de comprar 5 diaris perquè en tots sortirà el seu nom als mots encreuats, un privilegi digne del seu esforç i la seva manca de son.
Text: Oriol Soler
Fotografies: Francesc Soler i Mercè Pablo