El Xavi Torres (Gràcia, Barcelona, 1964) és un gran aficionat als palíndroms, aquelles paraules, frases o textos de simetria perfecta que es poden llegir de dreta a esquerra i d’esquerra a dreta. “Per una banda hi ha els palíndroms, però després hi ha tota la resta, no visc obsessionat”, assegura des de la Plaça del Sol de Gràcia. Treballa de cuiner però aquest cap de setmana es reunirà amb desenes de companys al Congrés de Palindromistes, on tots els aficionats a aquesta vessant ludolingüística intercanviaran opinions, teories, i sobretot passió per les paraules.
Aquest cap de setmana celebreu el Congrés de Palindromistes. En què consisteix i qui assistirà a aquest certamen?
És un Congrés que es fa a Montfalcó Emmurallat, prop de Cervera. És un poblet molt petit, tan petit que ni tan sols surt al Google Maps Street View. [riu] És una cosa tremenda. Jo no hi he estat mai, però hi assistirem els palindromistes de sempre, que generalment som els catalans però també n’hi haurà altres d’arreu de l’estat: de Madrid, Andalusia, algun del País Basc... Som un grup de gent que sempre ens reunim, quan fem un Congrés intentem que sigui més gran i més sonat, amb més volada, però normalment som els de sempre.
De quanta gent estem parlant?
Normalment, quan fem una trobada som unes 30 persones. En una més multitudinària com pot ser un congrés ja ens ajuntem més. Fa uns anys en vam fer un a Torredembarra i érem unes 50 persones, que ja són unes quantes. Després també venen familiars, és una trobada d’amics realment.
Com és el pla de dia d’aquests congressos, quin timing podeu tenir o quines activitats feu?
Normalment ens demanen si volem fer una ponència sobre els palíndroms per aportar coses noves, teoritzar una mica i parlar sobre què és el món palindròmic. Tothom té coses a dir sobre els palíndroms, per exemple alguns s’impliquen molt en parlar sobre quin és el millor palíndrom. Quins valen i quins no, com es formen, com han de ser, quins valen i quins no... Mil temes. Sobre una cosa que sembla molt poca-solta però que realment té molt suc.
Quins debats interns teniu?
Hem fet de manera online diversos debats sobre el palíndrom perfecte, per exemple. Va sortir un decàleg del palíndrom perfecte, i es valorava molt la facultat comunicativa del palíndrom, i també la longitud. Que jo en això no hi estic molt d’acord, però vaja... També es valorava la seva bellesa sonora.
Normalment ho feu en català i castellà?
Sí, els membres del congrés són tots de parla hispànica, per tant tot és català i castellà. Tenim una dona que viu a Alemanya, però és xilena. I un basc! Tenim un basc, però només ell entén el que fa, clar. Però és com tot, cada llengua té la seva gràcia i la seva dificultat, crec que no hi ha llengües més difícils que altres per fer palíndroms, cada una té les seves virtuts i complicacions. Per nosaltres l’euskera pot semblar molt complicat perquè el veiem amb moltes consonants, però si és la teva llengua materna i li coneixes els mecanismes (i has llegit molt en aquesta llengua) al final és com tot. Clar, nosaltres no entenem res de l’euskera i ens sembla molt complicat! En qualsevol cas, és un debat que també hem tingut unes quantes vegades.
Quins objectius us marqueu pel congrés?
Per a mi és, bàsicament, una trobada d’amics. Però sí que estaria bé que servís per difondre aquesta afició tan minoritària, tan súper minoritària, entre la resta de gent. De fet som molt pocs i hi ha molta gent gran, la gent jove no està per aquestes coses. Amb les noves tecnologies, la gent jove no llegeix tant. O llegeix a una pantalla SMS o whatsapps, no juga amb les paraules. No és com abans.
Com entres dins aquest món i t’hi aficiones?
Jo solet. De petit sempre m’havien agradat molt els jocs de paraules, i vaig fer palíndroms espontàniament, però ho vaig deixar córrer amb el temps. Fins que un dia va arribar a mi un text de Julio Cortázar que es diu “Satarsa” on hi havia palíndroms. Era un llibre sobre els textos polítics de Cortázar, i aquest era una comunitat que vivia de matar rates amb un palíndrom molt maco: Átale, demoníaco Caín, o me delata. És un dels seus més coneguts... A partir d’allà vaig reprendre l’afició i vaig continuar fent-ne per a mi com a afició. I no va ser fins que va sortir la primera web de Verbàlia que vaig descobrir que hi havia altra gent que també feia això!
Abans tu no eres conscient que hi havia altres persones que feien palíndroms?
No, jo pensava que ningú feia això. Vaig entrar a les propostes palindròmiques del Màrius Serra, i el Jesús Lladó em va escriure i em va proposar entrar al Club Palindròmic. A partir d’aquí vaig entrar-hi, vaig començar a col·laborar a la revista i a escriure molts palíndroms, vaig arribar a tenir un volum de producció bastant alt. Anava a sac en aquella època, va ser una època molt productiva. Però un dia vaig començar a ser molt crític amb els palíndroms.
En quin sentit?
Molta autoexigència. Pensava que havia de ser alguna cosa més, escriure frases que es puguin llegir en els dos sentits, per mi, és insuficient. Si és només un joc jo ja me n’he cansat. És una teoria llarga: jo tinc el problema que m’agrada molt fer palíndroms però que m’agrada que transmetin alguna cosa que jo penso. No vull que tot vingui donat pel palíndrom. La constricció de la simetria et porta cap a certs llocs, i no pots fer-hi res. Jo ara em bloquejo en aquest punt. Abans no! Abans ho feia, però després me’ls llegia i pensava: “jo no vull dir això”.
El gran repte és transgredir l’anècdota?
Sí, absolutament. Que puguin servir com un llenguatge, el palíndrom seria el llenguatge perfecte i es podria llegir de totes les maneres. És molt complicat, és un repte que m’atrau moltíssim i de vegades tiro per la poesia, poemes palindròmics que puguin expressar allò que vols. Però em sembla molt difícil transmetre un detall, o un moment particular... Pots tenir la sort de trobar-ne un que encaixi amb el que vols dir, però no és gens senzill.
Quins referents tens en aquest àmbit de palindromistes transgressors?
Ostres... N’hi havia un molt bo, un home que va deixar de fer-ne que es diu Juan Pablo Sáez. Ell deia coses, comunicava coses. Tots ho intentem. El Jesús Lladó és molt bo perquè en fa moltissims, té una producció que a mi em sembla espectacular. En coses referents al procés que està vivint Catalunya n’ha fet uns quants, i algun em sembla molt bo. I encaixa molt en el dia d’avui!
[Aquesta entrevista es va fer el dia 20 de setembre, quan la Guàrdia Civil va detenir a 16 persones vinculades amb el referèndum de l’1 d’octubre, i durant el dia va haver-hi respostes massives de la ciutadania, sobretot concentrades a la sèu de la Conselleria d’Economia i Hisenda i a la seu de la CUP].
Mira, aquests són alguns: Idò, reprimir per odi? O Aquest altre: Ai no, l’atac a Catalonia! I un altre: Serenor, on eres? Són alguns exemples de palíndroms fets amb gran enginy i que responen al moment social que s’està vivint aquí a Catalunya. Jo, per exemple, he fet aquest: N’era tropa, i d’on eren, odi aportaren. Vas fent, n’hi ha de molt bons. Però crec que no es poden contemplar com literatura.
I hi ha algun model de palindromisme polític?
No, la veritat és que jo no en conec cap. Si ja et dic, fins que no vaig conèixer Verbàlia no tenia cap referent. A part, tenim un compte de Twitter de Palindromistes Catalans on, si hi ha moguda, fem algunes coses vinculades amb l’ocasió. Però no conec altres casos de palindromistes que facin frases amb gran càrrega política.
A part dels palíndroms, has tocat altres pals de la ludolingüística?
Havia fet molts anagrames i m’agrada molt escriure, però a part d’això no massa. Bàsicament, m’agrada llegir. No em fascinen els jocs de paraules, per mi la palindromia va més enllà del joc de paraules. Els poetes tenen la rima com a constricció, nosaltres tenim la simetria. Jo ho veig així.
És una visió generalitzada?
No. La majoria ho fan com un joc, almenys jo diria que és així. Volen fer frases que es llegeixin del dret i del revés, i això és el que volen. A mi m’agradaria parlar d’això i posar-ho en debat, en quest congrés no tinc cap ponència, però és un tema interessant. Per mail vam tenir un debat molt estimulant sobre el palíndrom com a valor literari. Et parlo de fa 5 anys, ara jo penso que aquest valor literari cal buscar-lo, no n’hi ha prou amb escriure frases simètriques. Jo abans en tenia prou amb això, ara vull alguna cosa més. Però és una cosa molt personal eh, no vol dir que aquesta opció sigui la bona ni res semblant.
Teniu pensat fer alguna cosa per donar-vos a conèixer?
La veritat és que no... Tenim blogs i comptes de Twitter, ens donem a conèixer a les xarxes. A part d’això no massa, no tenim cap altra cosa en perspectiva, anirem fent les trobades anuals. Bé, ara sí que tenim una altra finestra! Ens faran un documental, i de fet vindran a gravar el congrés aquest cap de setmana. És una productora argentina, i el director és un fanàtic dels palíndroms, així que tot l’equip del documental vindrà amb nosaltres. Ha vingut a Catalunya perquè som molts, a Catalunya és on n’hi ha més. El Josep Maria Albaigès va ser el creador del Club Internacional Palindromista, som els més actius. Tot i que a Mèxic també hi ha un corrent molt important.
Per acabar, et demano que escullis una paraula.
Intenció. Cal saber quina intenció tens en les coses que fas. Tot i que l’atzar és molt maco també! Però la intenció és important.
Text: Oriol Soler
Fotografies: Albert Gomis