Benvinguts al país dels verbívors

Benvinguts al país dels verbívors, una terra jocunda sense llei d’estrangeria. És verbívor tothom qui beu verbs i els fa ballar. L’única condició és no tenir por de jugar ni de jugar-se-la. Aquest portal ha passat per diverses fases des de la seva creació l’any 1999. L’última, de 2014 a 2017, ha estat un espai obert a professionals de tots els àmbits, setmanalment entrevistats amb el joc de rerefons. Podreu trobar totes les entrevistes aquí sota.

Abans, havia estat un fòrum interactiu amb propostes de jocs en català, castellà i italià, fins que les xarxes socials van aportar una via més directa per acollir la comunitat verbívora, que ara rep un estímul diari des de la pàgina www.facebook.com/verbaliajocs Com més hi intervingueu, més possibilitats de guanyar premis tindreu. El nostre principal interès és il•lustrar amb exemples que el fet de jugar és una experiència cultural de primera magnitud.

El país de Verbàlia l’impulsa Màrius Serra, autor dels llibres Verbàlia (2000), verbalia.com (2002) i Verbàlia 2.0 (2010) i coautor amb Oriol Comas dels jocs Verbàlia (Devir, 2010), El joc de l’enigmàrius (Devir, 2013) i els 4 jocs portàtils de la D.O. Verbàlia (2015). Des de març de 2018, Oriol Comas i Coma és, també, un personatge literari de novel•la negra, l’expert en jocs homònim que resol una trama criminal a La novel•la de Sant Jordi, de Màrius Serra (Amsterdam, 2018)


Hèctor Glaría: “Tot allò que surti de la normalitat, de prendre apunts i memoritzar, és positiu”

L’Hèctor Glaría (Barcelona, 1974) és professor de llengua i literatura catalana al Col·legi Immaculada Concepció d’Horta. Fruit de la passió per la feina, l’any passat, juntament amb el Departament de Llengua de l’Escola i l’assessorament de l’escriptor Màrius Serra, va posar en marxar l’Immaculàrius, un joc d’enigmes de paraules basat en l’Enigmàrius de Catalunya Ràdio. Un any després, i vist l’èxit de la seva primera temporada, l’Immaculàrius promet convertir-se en una iniciativa que aglutini alumnes, professors, pares i gent diversa de tot el barri d’Horta-Guinardó.

L’any passat vau posar en marxar l’Immaculàrius. Com va sorgir la idea?

L’Immaculàrius té un origen molt clar: en Màrius Serra. A l’Escola vam fer el projecte de literatura de proximitat Escriptor Km 0, per fomentar la literatura del barri, i el vam fer d’en Màrius Serra. Qui millor que ell per encarnar el projecte. Remenant tot el que feia i que en poguéssim gaudir a l’Escola vam trobar l’Enigmàrius. I, jo com a professor de català, juntament amb la cap de Departament, vam pensar que ho podíem traslladar als alumnes. Vam agafar enigmes seus del Verba7 i alguna coseta més i els vam anar penjant a la web de l’Escola. Així que va començar realment com l’Enigmàrius. I per nadal vam fer un Enigmàrius especial, li vam demanar si ens podia fer un vídeo de promoció i ell mateix va batejar el nostre Enigmàrius com l’Immaculàrius

Com funciona exactament aquest Immaculàrius? Qui proposa els enigmes?

L’any passat, que va ser la primera edició, funcionava a partir dels enigmes que agafava del Verba7, i algun que feia jo, o la Rebeca, la cap de Departament. Volíem veure el grau de dificultat que tenia i presentar-los als alumnes perquè veiessin com es podien fer, etc. I ara mateix, sí que juguem amb alguns que proposen els alumnes, però bàsicament són nostres, dels professors, i d’en Màrius.

Quina rebuda ha tingut l’Immaculàrius per part dels alumnes?

Als nens al principi els costa, perquè fer-los pensar costa. I de fet, amb els nens, paral·lelament a l’Immaculàrius, des del blog de l’Escola també els incentivem a jugar a una sèrie de jocs, bàsicament enigmes, que els serveixen per pujar nota. I això és una cosa que ja els enganxa molt més. Els motiva més. Curiosament, però, els que més hi participen són els pares. I és agraït.

A quins cursos va destinat l’Immaculàrius?

Està muntat des de 1r a 4t d’ESO i 1r i 2n de batxillerat. Però realment, 1r i 2n d’ESO els costa moltíssim perquè la base lingüística és molt bàsica. I a partir de 3r ja hi ha algú que comença a motivar-se una mica.

Cal tenir, per tant, un cert coneixement de la llengua per poder fer enigmes?

Se’n poden fer a totes les edats, però depenent del coneixement de la llengua que tinguis en faràs uns o uns altres. Bàsicament juguem a mots que signifiquen més d’una cosa, mots polisèmics, homònims, etc. I això a 1r i 2n d’ESO costa. A 3r, que ja comencen a treballar-ho, ja li agafen una mica la gràcia. De fet, molts diuen la primera vegada “És una mena d’acudit”. Sí, és una mena d’acudit perquè fa gràcia veure com una paraula la pots fer servir en diferents contextos. Però, encara l’estem arrelant. No hi juguen vuitanta alumnes. De moment, en són 6 o 7 que comencen a participar-hi.

Què creus que els hi aporta als nens jugar a l’Immaculàrius?

Primer de tot, coneixement de la llengua. Guanyar vocabulari. I treballar, treballar amb els diccionaris, amb jocs de paraules, etc. I la creativitat, que és bàsica. Una persona que no sigui gaire creativa li costa molt fer un enigma. Per tant, ho potencia.

Per tant, dins del joc, s’hi amaga una funció formativa i d’aprenentatge?

Exacte. Tot allò que sembla que és per jugar, al cap i a la fi l’objectiu és que aprenguin jugant. Perquè aprenen vocabulari. I això és meravellós. De fet, coses molt bàsiques. Un mot que els sorprèn molt és coll. El coll és el que en castellà en diem el palo de la baralla de cartes. Però no en diem pal, perquè ve de palo. És lleig. Llavors, si fas un enigma tipus: “Quina és la part del cos amb què millor juguem a cartes?”, fins que arriben a coll si poden passar una bona estona. No perden el temps sinó que l’inverteixen aprenent vocabulari.

Aquesta manera d’acostar-se a la llengua, mitjançant jocs, enigmes, activitats, fa que els alumnes vegin la llengua de manera més positiva?

De forma més amable. Entre amable i amena. I s’agraeix. No podem dir que sigui divertida, perquè això ja depèn de cadascú. Però la manera de presentar-la és més afable. A l’hora de fer enigmes els intentem posar en grups i això fa que també sigui molt més entretingut i l’hora de llengua passi més ràpidament. Ja hi ha nens que et demanen si avui farem enigmes, etc. Però, tampoc podem dedicar-hi totes les hores. També hem de continuar fent literatura, sintaxi, etc. S’agraeix molt i ho percebem.

S’ha de potenciar fer activitats lúdiques a les aules?

Sempre. Tot allò que surti de la normalitat, de prendre apunts i memoritzar, és positiu. Que s’ha de fer també. Però a l’hora d’ensenyar, si es fa de forma lúdica i amena guanyes moltíssim.

Per què creus que costa tant incorporar dinàmiques com aquestes als currículums escolars?

S’haurien de mirar els plans d’estudis i els decrets de la Generalitat i mirar què demanen. Per fer aquestes coses has de buscar algun raconet. Per exemple, jugar amb la literatura és molt més complicat. Implica lectura, temps, i costa molt més. Sí que s’intenta. Per exemple, una manera és fer buscar carrers literaris als alumnes: Ausiàs March, Calderón de la Barca, Petrarca, Dante, etc. D’aquesta manera també veuen que la literatura es pot fer més propera. Però també cal imaginació.

Creus que el llenguatge ofereix unes característiques que permeten jugar més que altres matèries?

Home, no és que permeti jugar més. Qualsevol assignatura, si vols, et dona un ventall enorme per poder fer jocs, exercicis, activitats, etc. El que passa és que els jocs lingüístics estan més a l’abast de tothom: mots encreuats, sopes de lletres, etc. Però les matemàtiques també ofereixen un munt de jocs, la química també, etc. Fins i tot, en una assignatura com llatí, la gent gaudeix aprenent vocabulari. Per tant, no és que faciliti sinó que els tenim més a l’abast.

Tornem a l’Immaculàrius. Aquest any, com a novetat amplieu l’Immaculàrius al barri. Per tant, a banda d’alumnes, professors i pares, la gent del barri també hi podrà participar.

L’ampliem a gent del barri per fer-lo més hortenc, però realment és per tothom que hi vulgui jugar. Que es vagi expandint i com més gent siguem millor. Bàsicament és agafar el model de l’Enigmàrius de Catalunya Ràdio i fer-lo més de barri. Amb la qual cosa fomentem, tant la figura del barri, si cal fomentar-la més, entre els veïns i els amics del barri, i alhora, una cosa molt important, que és fer sortir l’Escola al barri. Que la gent identifiqui l’Escola amb el barri.

Heu rebut una resposta positiva per part del barri? Escoles, associacions, etc.

No. De moment, no l’hem obert, encara, a altres escoles. Sí que tenim al cap presentar-ho a escoles. I ja somiant molt la intenció és fer igual que l’Enigmàrius de Catalunya Ràdio, l’Immaculàrius de les escoles d’Horta Guinardó. És a dir, sí una cosa funciona, com ho està fent, convida a fer coses més grosses. De fet, una cosa que sí que fem és que hem parlat amb el Cor d’Horta, que és l’associació de botiguers d’Horta i del Mercat d’Horta, per muntar un joc d’enigmes amb les botigues associades al Cor d’Horta. I l’Ajuntament també s’hi ha posat. Per tant, hi participem la Immaculada d’Horta, el Cor d’Horta i l’Ajuntament de Barcelona.

Déu n’hi do...

Sí. D’una cosa tan petita com era un enigma d’un joc d’una classe ara arriba a ser una cosa de barri. Tots els comerços que s’hi vulguin inscriure tindran un enigma fet per alumnes que consistirà a endevinar algun producte d’aquella botiga. Des del Departament triarem els millors enigmes i els enviarem a les botigues inscrites, que de moment ja en són 44. I qui vulgui participar-hi anirà al Cor d’Horta on li donaran un petit paper per anar botiga a botiga i fer tots els enigmes. És una cosa que fa vertigen. No t’enganyaré. Però és brutal veure com d’una idea petita es va expandint i acaba involucrant tot el barri.  

Per acabar m’has de dir la teva paraula preferida.

N’hi ha tantes... Pot ser per fonètica, per construcció, per significat, etc. Per fonètica, sandvitx em sembla meravellosa. I dins del camp també alimentari la més descriptiva és un entrepà, perquè un entrepà d’un embotit vol dir que l’embotit és entre pa. T’ho diu tot aquesta paraula. És meravellosa. Però mai en tindré una de preferida perquè sempre en vas descobrint de noves.

Text: Pau Franch

Fotografies: Albert Gomis

Tornar